Accessibilitat ≠ Overlay: un menú d’accessibilitat no fa accessible un web
Un web no es torna accessible perquè aparegui una icona en una cantonada. Augmentar text, canviar colors o activar text a veu pot ser útil, però no substitueix una implementació accessible.
El botó visible no és l’accessibilitat
WCAG tracta el contingut i el seu funcionament. Un menú és només una possible interfície; no demostra que estructura, teclat, focus, formularis o alternatives siguin accessibles.
Augmentar text no substitueix el zoom
W3C indica que el text s’ha de poder ampliar fins al 200 % sense perdre contingut o funcionalitat. Un botó «A+» pot complementar, però no substituir, el zoom del navegador.
Canviar colors no substitueix el contrast
WCAG exigeix contrast suficient per defecte. Un mode d’alt contrast pot ajudar, però no corregeix un contrast inicial insuficient.
Text a veu no és un lector de pantalla
W3C distingeix text a veu i lectors de pantalla. El lector utilitza semàntica per comunicar estructura, rols, estats i controls i permet navegar-hi.
Allò que un menú no corregeix
Encapçalaments incorrectes, camps sense etiqueta, controls sense nom accessible, problemes de focus o mala estructura no es reparen amb una barra flotant.
I Blind Reader?
Blind Reader s’ha d’explicar com tecnologia d’assistència que ajuda directament la persona, no com un overlay que certifica WCAG o repara automàticament el web. El web continua sent responsable de la seva accessibilitat.
