Accessibilitat ≠ Overlay: «El meu web té un botó d’accessibilitat. És accessible?»
Un botó pot obrir opcions, però no demostra per si mateix l’accessibilitat de la resta del web. Cal saber si les persones poden utilitzar contingut i funcions amb les formes d’interacció que necessiten.
La pregunta correcta no és si hi ha un botó
Un botó pot obrir opcions, però no demostra per si mateix l’accessibilitat de la resta del web. Cal saber si les persones poden utilitzar contingut i funcions amb les formes d’interacció que necessiten.
WCAG avalua el contingut, no la presència d’un giny
WCAG 2.2 defineix criteris verificables sobre alternatives textuals, estructura, contrast, teclat, focus, etiquetes, missatges d’estat i molts altres aspectes. Cap criteri diu que un web sigui accessible perquè tingui un botó d’accessibilitat.
Què caldria comprovar realment?
Cal comprovar teclat, focus visible i lògic, estructura, alternatives d’imatges, formularis, errors, zoom i refluix, i noms, rols i estats dels components.
L’accessibilitat ha de funcionar abans d’obrir cap menú
Si cal activar primer un giny per accedir a navegació, formularis o contingut essencial, cal preguntar per què no era accessible des del principi. La base ha de funcionar sense un mode especial.
Les proves automàtiques no són suficients per si soles
Les eines automàtiques són útils, però W3C indica que cap eina pot determinar tota sola si un web compleix els estàndards. També cal avaluació humana experta.
I Blind Reader?
Blind Reader és tecnologia d’assistència per ajudar l’usuari, no una prova de conformitat WCAG ni una reparació automàtica. El web continua sent responsable de l’estructura i la interacció accessibles.
La resposta breu
Tenir un botó d’accessibilitat només demostra que existeix aquest botó. Per saber si el web és accessible cal avaluar-lo.