Accessibilitat ≠ Overlay: una eina automàtica no substitueix una auditoria real
Les eines automàtiques poden localitzar determinats problemes ràpidament, de manera repetible i a escala. W3C indica que poden estalviar temps i esforç, però cap eina per si sola pot determinar si un lloc compleix els estàndards d’accessibilitat. Cal avaluació humana amb coneixements.
El que una eina no pot decidir
Alguns requisits depenen del significat i del context. Una eina pot comprovar que una imatge té alt; decidir si el text comunica el que cal pot requerir judici humà. Un resultat automàtic tampoc demostra que una persona pugui completar una compra, entendre un error, utilitzar un diàleg amb teclat o orientar-se amb lector de pantalla.
Una auditoria és més que prémer «analitzar»
Una avaluació seriosa defineix l’abast, explora el lloc, selecciona pàgines i estats representatius, comprova i documenta resultats. WCAG-EM estructura aquest procés. W3C recomana avaluar des del principi i durant el desenvolupament, combinant eines, revisió manual i proves. La participació de persones amb discapacitat pot aportar evidència d’ús real.
Overlays, Blind Reader i la diferència essencial
Automatitzar patrons no equival a comprendre tota l’experiència. Un overlay no demostra que tot el web sigui accessible. Blind Reader, com a tecnologia d’assistència, pot ajudar l’usuari, però no converteix un resultat automàtic en una auditoria ni certifica conformitat WCAG. La combinació sòlida és eines + coneixement humà + proves reals. A l’entrega 14 veurem per què un «100/100» automàtic tampoc equival a conformitat WCAG.